ELS AQÜÍFERS

 Els aqüífers són una formació geològica constituïda per una o vàries capes de roca, amb la funcionalitat d'emmagatzemar aigua en la cavitat del seu interior. Es troben localitzats sota la terra en una zona anomenada "zona saturada". Aquests posseeixen propietats de permeabilitat i porositat, que gràcies a aquestes característiques hidràuliques es pot afirmar que el moviment d'aigua depèn del tipus de roca situada a terra. Aquestes cavitats es formen per l'aigua de la pluja que filtra per terra fins a arribar a substrats impermeables pel qual l'aigua no pot passar, perquè es queda dipositada a les roques subterrànies. L'aigua dels aqüífers pot tenir la funcionalitat de servir com a conducte de transmissió per recarregar llacs, pantans... cosa que a Menorca no ocórrer perquè no hi disposem d'aquests recursos naturals. A la nostra illa la roca impermeable promou l'emmagatzematge en cavitats rocoses, amb el fi d'extreure aquest H₂O pel consum humà. Els aqüífers es poden classificar segons; característiques litològiques: detrítics i carbonatats; el tipus de buits: porós, càrstic i/o fissurat; pressió hidroestàtica: lliures o no confinats (és a dir, en contacte amb l'aire i separat per la zona no saturada), confinats o captius (que vol dir sotmesos a una pressió superior a l'atmosfèrica i en zona totalment saturada) i semiconfinats (és a dir, algunes capes confinades són semipermeables) i per últim l'extensió: si són aqüífers locals (petits) o regionals (molt extensos). La unitat de Migjorn constitueix la principal font de recursos d'aigua subterrània a Menorca. L'estudi de la distribució d'ió clorur permet caracteritzar el procés d'intrusió marina, que s'ha desenvolupat als principals assentaments urbans de l'illa: Maó al sector més oriental i Ciutadella al seu extrem occidental. L'evolució durant anys indica un progressiu augment del procés d'intrusió a les dues zones, especialment a la de Ciutadella, passant dels 200 mg/L als 5 g/L, amb la consegüent evolució de fàcies histoquímiques mixtes a netament clorurades sòdiques en aquests sectors.

Des de la Junta Insular d'Aigües de Menorca s'ha fet evident el mal estat deel nostre aqüífer i les perjudicials conseqüències que té aquesta situació pels ecosistemes i per la salut humana. Aquest risc és degut al mal estat per sobreexplotació i contaminació per nitrats a les aigües subterrànies. En total són sis els emmagatzemats d'aigua de Menorca que es troben en risc els quals es troben Maó, Ciutadella, Addaia, Tirant, i en situació de més risc a Es Migjorn Gran i Sa Roca. Segons un estudi, aquests nitrats arriben als aqüífers per tres vies diferents. En primer lloc, a causa de la contaminació fecal d'origen humà com és el cas dels ous negres els quals filtren directament l'aigua fecal al subsol. En segon lloc, a causa de la contaminació fecal d'origen animal a l'haver punts de cumulació de residus animals i no impermeabilitat. Així doncs, es filtren els líquides carregats de nitrats i contaminar l'aigua subterrània. En darrer lloc, a causa de la contaminació per excés de fertilització en horts i cultiu on en un moment donat acabaran al subsol. Existeixen dades que afirmen que les reserves hídriques a les Balears se situa al 55%, essent Menorca l'illa en pitjor estat. En el darrer any l'illa ha davallat un 6% les seves reserves d'aigua, perquè tot i que el maig del 2021 va venir carregat de pluges les reserves van baixar, però dèficit hídric interanual es manté en un 16%.

Davant d'aquesta situació en la qual els aqüífers de Menorca es troben, s'ha plantejat a una conscienciació a la població de Menorca entre els departaments de medi ambient i d'Economia de Consell. El Pla Hidrològic de Balears actualitza les dades per un millor estudi de les aigües, analitzant la depuració d'aigües residuals de zones aïllades i pous. Per evitar que aquesta mala situació que afecta quasi tota la població de l'illa s'han pres mesures com el control i seguiment de mostres d'aigua per reduir la contaminació i regular les masses d'aigua en mal estat quantitatiu.

Diferents menorquins han proposat diferents solucions. Per exemple, a part de l'enginyer de camí, José Antonio Fayas, es va plantejar la idea d'injectar aigua depurada en els pous per emplenar el subsòl i d'aquesta manera millorar el nivell dels aqüífers. NO obstant això, des d'aquesta proposta la veritat que no s'ha fet molt.

En conclusió, els aqüífers a Menorca són una font importantíssima, ja que tota l'aigua que consumim prové d'aquí. A més, hem de tenir en compte que la renovació dels aqüífers és molt lenta (cent anys) i la seva purificació és molt difícil. Per això, cal preservar-los i no contaminar-los. Nosaltres considerem que no només una part dels menorquins hi han de ser conscients de la importància que tenen els aqüífers sinó que tota la població, ja que tots fem ús de l'aigua. Així doncs, a tots ens afecten aquests problemes que presenten els aqüífers en aquests moments de la mateixa manera.

Isabel i Cristina

2n Batxillerat