MODA I SOSTENIBILITAT, INCOMPATIBLES?

Avui en dia, la moda és una indústria molt important que genera una gran quantitat de capital i espectadors. Per una banda, ens trobem amb aquells ítems que estan dirigits a un públic amb un alt poder adquisitiu interessat en la moda d’alta costura i en les grans marques, com ara Prada o Gucci. Però també hi ha la fast fashion o moda ràpida, que focalitza els seus consumidors en les edats més joves; comprar freqüentment roba a un preu assequible és una activitat cada vegada més habitual, i sobretot entre els adolescents. Malgrat el seu gran atractiu, aquest sector crea moltes controvèrsies i problemàtiques, d’entre les quals hi trobem les fortes conseqüències negatives pel medi ambient. Així i tot, cada vegada sorgeixen més empreses que intenten mirar pel futur del planeta i dels humans creant una moda més sostenible. 

Des de la Revolució Industrial, la societat i la tecnologia han anat avançant cap a un model que considerem més modern, però que alhora és un mecanisme de generació de residus i contaminació que no s’acaba mai. Aquestes noves tecnologies, que van acompanyades de nous coneixements, haurien d’utilitzar-se, no per voler cada vegada més, sinó per prosperar amb l’objectiu de construir un planeta més net i saludable. 

Parlant pròpiament de moda, ens trobem davant la segona indústria més perjudicial per al medi ambient: malgast d’aigua, producció d'emissions de gasos d’efecte hivernacle, producció de tones de microfibres que acaben en els oceans… Perquè ens fem una idea, aquesta indústria emet més carboni que els vols internacionals i el transport marítim junts, representant el 10%; la producció d’un parell de texans suposa emprar 7.000 litres d’aigua; cada any, una gran quantitat de residus tèxtils acaben en l’abocador pràcticament sense utilitzar. I així, es podria continuar amb molts exemples més de tot el que provoca la moda. A més, també cal destacar que les peces de la fast fashion, caracteritzades per haver de produir-se en un curt termini i amb materials de mala qualitat, es realitzen en fàbriques de països subdesenvolupats (Bangladesh, Índia, Indonèsia…) on les condicions laborals són molt dolentes i els salaris no corresponen als beneficis de l’empresa en qüestió. Malauradament, en aquests territoris hi ha una gran explotació laboral: treball forçat, cap tipus de seguretat, jornades de sol a sol, abusos i violència, i, fins i tot, encara hi ha qualque lloc amb esclavitud. 

Gran part de la societat no és conscient de l’enorme petjada ecològica que provoca només comprar una peça de roba, i més si és molt barata. Per això, cada vegada apareixen més persones que intenten conscienciar a la població alhora que produeixen peces de roba sostenible. Aquesta roba està feta de manera que no provoqui cap tipus de mal al medi ambient, per exemple, reutilitzant teles o utilitzant fibres naturals. El problema d’aquesta moda és que sol ser més cara i això genera dificultats per la majoria de la població, però això és degut al fet que no reben ajudes de cap tipus perquè sembla que a ningú li importa el medi ambient. 

En conclusió, crec que serà molt difícil conscienciar a tota la població d'aquest gran problema i, sobretot, a aquelles marques que la seva producció es basa en la fast fashion. Aquests tipus de moda genera molts de beneficis i, malauradament, això és el que importa en el món capitalista. Vulguem o no, cal començar a pensar en una vida amb menys consumisme, comprant roba de segona mà o en botigues on es produeix moda sostenible. Sembla molt difícil, però si realment volem seguir existint com a espècie ho hem d’aconseguir.

Sara

2n Batxillerat