UN GREU PROBLEMA DARRERA CADA TEIXIT

Actualment som més conscients de la situació de contaminació en que ens trobem: la Terra està més dèbil que mai, conseqüència de la activitat humana, i necessita un canvi. Dins la indústria, que s’ha convertit en el principal focus de contaminació per les emissions de gasos nocius en els processos industrials, destaquem la de la moda, que, amb el pas del temps, ha agafat més rellevància entre nosaltres. A tothom li agrada anar “a la moda” i això requereix la compra de moltes prendes que potser només emprarem un parell de vegades. Aquí resideix el problema ,doncs, som realment coneixedors de les repercussions que les nostres petites accions tenen per al medi ambient? O és que mai ens ho hem plantejat? Amb els documentals hem trobat la resposta. Hem vist de primera mà què és el que realment succeeix rere cada prenda de roba i, personalment, puc concloure que no val la pena. 

El documental Apocalipsis de la moda ens ha posat en perspectiva, mostrant-nos totes les etapes de la fabricació de la nostra vestimenta, i hem pogut observar com quasi tot consisteix en aparença. La consciència social sobre l’impacte d’aquest negoci ha resultat en pressions per part d’activistes per a que prenguin mesures al respecte. Tanmateix, les empreses enfocades en aquest àmbit només s’han dedicat a mostrar públicament moltes mesures ecològiques que, en la seva majora, resulten ser falses. En aquest punt és essencial el paper que juguen les petites indústries, generalment de països més pobres, que proporcionen la roba a les grans empreses; les quals, posteriorment, la venen a preus ridículament baixos en comparació amb el treball que hi ha al darrera. Doncs, volem molta roba, però també la volem barata. I aquest és un dels problemes i, alhora, el lloc on podem trobar la solució. Nosaltres alimentem el funcionament corrupte de les grans marques, que s’aprofiten de les petites i pobres empreses tèxtils, que es veuen obligades a realitzar processos contra el medi ambient, per mantenir-se en la competència i sobreviure, mentre que aquelles que aposten per alternatives sostenibles no es veuen afavorides legalment i, de fet, són perjudicades. Podem concloure, doncs, que hauriem de començar a decantar-nos per la roba de qualitat i no pas comprar excessivament roba d’un sol ús i barata.

Això lliga significativament amb el documental La ropa que llevamos, que reflecteix a la perfecció aquest desmesurat i inconscient consum que feim respecte la roba. Se’ns mostra una família, com bé podriem ser nosaltres, i el consum que fan. No puc negar que em va sorprendre veure el mal ús que feien (i feim) de la roba i com això està tan normalitzat i és una problemàtica poc plantejada. Però, com podem solucionar-la? L'opció que sembla més fiable és reutilitzar-la, donar-li un segon ús. Però no sempre succeeix això. A tall d’exemple, les empreses que dissenyen roba de luxe produeixen molta roba per després cremar-ne bona part i així incrementar el seu valor. Això és impactant i un es pot demanar quin és el profit que hi treuen. Ara bé, si ho fan, és perquè hi ha un públic disposat a comprar-ho. La solució respecte aquesta qüestió és clara: demanar les prendes que vols abans que sigui produïda. Però si això no passa és perquè la gent té una obsessiva necessitat d’adquirir-ho tot amb poc temps. 

En definitiva, pel que fa a la indústria de la moda hi van lligats molts més problemes dels que ja hem comentat. Això és preocupant i, per tant, si volem que grans empreses canviïn, primer hem de començar nosaltres, acabant amb aquesta desmesurada necessitat de consumir roba, sense pressionar a les empreses a innovar amb la roba en poc temps, comprant només la roba que sabem que durem i escoltant a la gent que desde fa molt de temps ja ha anunciat aquesta problemàtica que afecta el lloc en què vivim i tant ens ha donat.

Paula

2n de Batxillerat